lunes, 5 de noviembre de 2012

UN TREBALL A LA XARXA SOBRE ELS GPP´S

La llei 50/1999, del 23 de Desembre sobre el règim jurídic de la tinença d’animals
potencialment perillosos, va ser la primera resposta per part de l’Estat
Espanyol, desprès dels casos d’agressió que es van produir aquell mateix any. El primer cas d’agressió
va ser al mes de gener de l'any 1999, en ell es va produir la mort d'un nen de quatre anys a Mallorca a
causa de l’atac d'un Gran Danès, desprès d’això no han deixat d’aparèixer als mitjans de comunicació
molts fets i notícies sobre el tema. Aquesta llei abordava la regulació normativa referent a la tinença,
ensinistrament i maneig d’animals potencialment perillosos, la seva finalitat era preservar la seguretat
de persones, bens i altres animals, per aquest motiu es van classificar vuit races com a potencialment
perilloses. Va ser un fracàs perquè va haver una falta d'aplicació de la llei estatal, insuficients controls
sobre aquests animals i cria i comerç a càrrec de particulars, que en la gran majoria de casos no
respectaven en absolut les mesures preses per la llei. A conseqüència del fracàs de la primera llei, el 22
de Març del 2002, és va desenvolupar la llei 50/1999, i es va elaborar el Real Decret 287/2002
El Real Decret 287/2002, té classificades les mateixes vuit races, però també inclou els gossos
que s’obtenen com a resultat dels encreuaments entre elles, i classifica també com perillosos als gossos
que compleixen unes condicions físiques determinades, a més obliga als propietaris d’aquests tipus de
gos a tenir una llicencia i a portar a l’animal sempre lligat i amb morrió.
Cristina De la Cruz posa veu a través de un seu treball  al desacrods amb la llei, ja que va ser feta de manera improvisada, molt precipitada i amb una pressió impressionant per part dels mitjans de comunicació sobre l’Estat, i és per això que vaig decidir fer el treball d’aquest tema. Per donar suport a la meva opinió me entrevistat amb diferents professionals i amb propietaris de gossos “potencialment perillosos”, a més he buscat informació referent a les races classificades, sobre noticies d’agressions, i sobre moltes altres coses, d’aquesta manera intento demostrar que no són els gossos sinó els propietaris irresponsables els perillosos i que a més, els mitjans de comunicació tenen gran part de la culpa de que s’hagi desencadenat aquesta alarma social a Espanya i a molts altres països.

Signatura:
Cristina De la Cruz
(minnie.uab.es/~veteri/21223/Gossos potencialment perillosos.pdf)

No hay comentarios:

Publicar un comentario